Aquestes dues setmanes hem vist que hi trobem moltes diferències en com comença l'Edat Mitjana i com acaba.
L'art al començament de l'Edat Mitjana està totalment centrat en la religió ja que la figura de Déu adquireix molta importància. Per aquest motiu, les persones religioses com els sacerdots, bisbes, cardenals i monges són les que tenen més coneixements ja que tenen accés a les biblioteques.
En aquest temps es construeixen una gran quantitat d'edificis religiosos com per exemple les catedrals. Aquestes construccions feien venir a moltes persones de ciutats properes ja que sabien que tindrien feina per a molt de temps.
Per això, podem dir que gran part de l'Edat Mitjana és una època obscura, ja que és una època de violència i guerra on l'art perd tot el valor que tenia anteriorment a l'Antiga Grècia i Roma.
En canvi, el Renaixement és tot el contrari, una època de llum. Aquest moviment neix a Florència, al nord d'Itàlia i una sèrie d'artistes volen oblidar-se de la forma de pensar de l'Edat Mitjana i tornar a recuperar l'art clàssic i l'esplendor de l'art. Per això, la gent comença a aprendre molt ja que s'obren les biblioteques i tothom té accés a la lectura i aprendre moltes coses. És l'època dels polímates, persones amb un gran talent per fer vàries coses i dominar diferents registres.
En resum, en aquestes dues setmanes hem fet dues lectures, una sobre les catedrals per tal de veure la importància de la religió en aquest temps i com repercuteix en l'art; i una segona lectura sobre l'inici del Renaixement i aquest canvi radical en tots els sentits.
A continuació teniu les dues lectures:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada